|
|
|
|
CICLE DE CINEMA DE CIÈNCIA FICCIÓ: EL REMAKE |
CICLE DE CINEMA DE CIÈNCIA FICCIÓ: EL REMAKE
Des de la dècada dels 80 el
cinema hollywoodiense ens ha fet arribar molts remakes
de pel·lícules ja existents, sobretot dins del gènere
de la ciència ficció I entenem per remake una nova
versió d’una pel·lícula prèviament realitzada.
Moltes d'aquestes pel·lícules s'han refet amb
l'excusa de millorar-les tècnicament, és a dir,
fer-les més atractives a través de la millora
qualitativa dels efectes especials. Tot i així, en
moltes ocasions, s'adapten els guions als nostres
temps i se'n perd el sentit original. En
aquest cicle de cinema de ciència ficció volem
donar a conèixer el sistema dels remakes. Totes les
pel·lícules que presentem són la primera adaptació
cinematogràfica d’idees provinents de la
literatura de ciència ficció i totes tenen el seu
equivalent remake contemporani. Darrera de la
majoria de pel·lícules hi ha un llibre i de
quines adaptacions són més fidels; de l'evolució
dels efectes especials; de contextualitzar la
pel·lícula en un marc històric; de l'evolució
del cinema de Hollywood: la creació de prototips
d'heroi i anti-heroi, l'star
system, les fórmules com la salvació a
l'últim segon (que per cert, data de la primera dècada
del segle XX ), etc.
Dos
exemples: Ultimátum a la Tierra és un remake del 2008 basat el la pel·lícula
del mateix títol del 1951. Allò que pretenia ser
un missatge de pau i esperança dins el marc de la
guerra freda i de les pel·lícules de serie B es
converteix al 2008 en una pel·lícula de caràcter pseudo-ecologista
de gran pressupost. Veure l'Ultimátum
del 51 és una manera d'apropar-se a la història
dels anys 50, a les tensions entre capitalisme i
comunisme, al cinema de sèrie B i inclús ens podem
apropar al purità codi de censura Hays
que, a través del cinema va arribar a introduir
canvis i modes en la societat com, per exemple, que
les parelles casades dormissin en llits separats.
El
tiempo en sus manos, de 1960 no té res
a envejar, quant a efectes especials i trama, a la
versió del besnét d' H.G. Wells La
máquina del tiempo, del 2002. Un científic
i inventor que pretén culturitzar un món futur
deshumanitzat no té res a veure amb un científic
que vol salvar la seva promesa d'una mort irreversible.
Amb El
tiempo en sus manos ens podem apropar a
l'Anglaterra victoriana de finals del XIX (a
l'Imperialisme europeu, a la Revolució Industrial); als
avenços científics propulsats per la revolució
científica del segle XVII i, com no, a la
meravellosa tasca d'HG Wells i les seves esperances
i frustracions respecte al futur de la humanitat.
El cinema crec que pot
arribar a ser una arma efectiva que inciti al
coneixement i a la cultura i sobretot, a formar
persones crítiques i fer veure als espectadors que
una pel·lícula antiga, lluny de ser avorrida, pot
ser instructiva i divertida.
. . . . . . . ..... . . . . . .
|
|
Dissabte 3 d’octubre de 2009
El
hombre y el monstruo (1931)
Títol original Dr. Jekyll and Mr. Hydes
El
doctor Jekyll és un científic que teoritza a
l’universitat sobre la lluita entre el bé i el
mal a l’ànima humana. Ell creu que dins d’una
mateixa persona hi ha una part bona i una part
dolenta. Convençut de les seves teories, crea un
brevatge que el transforma en la seva part malèvola,
Mr. Hyde, una espècie d’home-bèstia, un assassí.
.
|
|
|
Dissabte 10 d’octubre de 2009
Ultimátum a la Tierra (1951)
Klaatu, acompanyat per Gort, un robot omnipotent, arriva a Washington des de l’espai exterior i anuncia que té un missatge important a transmetre: els humans hauran d’aprendre a col·laborar amistosament i a no destruir-se els uns als altres. En cas contrari, la Terra serà destruïda.
Aquest film és un curiós missatge de pau en un context on els conflictes entre els Estats Units i la Rúsia de la Guerra Freda, promovien una atmòsfera pessimista en que l’ésser humà semblava anunciar la seva pròpia destrucció.
Tot i ser una pel·lícula de serie B (de baix pressupost), va ser guardonada al 1952 amb un Globo d’or honorífic a la pel·lícula que promovia l’enteniment internacional.
|
|
|
Dissabte 17 d’octubre de 2009
El tiempo en sus manos (1960)
George és un científic anglès de l’època victoriana que inventa una màquina del temps. Amb ella s’aventurarà a conèixer tant el futur més immediat com el més remot. Després d’una estada per la Segona Guerra Mundial, George assisteix a un holocaust atòmic al 1966 i finalment, arriba a l’any 802701 on la vida a la terra es redueix a dos tipus de civilització: la que viu a la superfície de la Terra, els Eloi, una espècie de raça ignorant i deshumanitzada i els Morlocks, una raça de monstres que viu sota terra i que s’alimenta dels Eloi. Segons lectura d’H.G.Wells, autor de la novel·la, els Eloi serien fruit de l’evolució de les classes benestants i capitalistes i els Morlocks, descendents dels antics proletaris. Amb aquesta curiosa evolució Wells ens transmet el següent missatge: hem de ser responsables i involucrar-nos en el futur de la humanitat.
|
|
|
Dissabte 24 d’octubre de 2009
La amenaza de Andrómeda (1971)
En un poblet perdut dels Estats Units cau un satèl·lit que conté un virus mortal al que s’anomenarà Andròmeda. Aquest virus mata a tots els habitants del poble a excepció d’un nadó i d’un vell alcohòlic. El govern dels Estats Units reuneix en una base militar a quatre científics que buscaran un antídot per aquest virus. En aquesta pel·lícula la ciència ficció és vista des d’un punt de vista més científic que fantàstic i s’inaugura un subgènere dins la ciència ficció anomenat techno-thriller, on les explicacions |
|
Sala de
projeccions de les Cotxeres de Sants a les 22
h
ENTRADA GRATUÏTA |
| |
|
|
Amb
la col·laboració de: |
|
|
